La llengua ens ajuda a construir identitat, a sentir-nos d'una comunitat (o de més d'una), a transmetre normes o a enderrocar règims. Amb la llengua vivim.
Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força d'observar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, "esquimal" és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de l'Àrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, l'esquí o l'amor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat d'una llengua es basen en prejudicis.
I per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent s'han posat les ulleres d'antropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.

Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) és professor d'estudis portuguesos de la Universitat de Barcelona, membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i traductor literari. Ha publicat diversos treballs relacionats amb la diversitat lingüística i amb la traducció.
Carme Junyent (Masquefa, Anoia, 1955) és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.