Beatrice Salvioni, nascuda a Monza l'any 1995, va obtenir un màster en filologia moderna per la Universitat Catòlica de Milà amb una tesi sobre narració interactiva i es va diplomar a l'escola d'escriptura de la Scuola Holden de Torí. El 2021 va guanyar el Premi Calvino de contes i el Raduga, i va ser finalista del concurs 8 ×8. Ha practicat l'esgrima medieval i ha pujat al Monte Rosa. Diu que quan tenia nou anys va agafar una motxilla i va posar-hi unes mitges i un suc de poma i va sortir corrent a la recerca d'aventures; la fugida va durar fins a la porta de casa, però des de llavors ha estat escrivint històries.

Un matí del 1936, a la riba del Lambro, dues nenes de dotze anys, en xoc i mig despullades, miren d'amagar el cos d'un home que s'acaba de morir. Una d'elles, la Francesca, serà qui ens explicarà la història. Filla d'una família de classe mitjana, rememora els temps en què cada dia observava una nena salvatge que jugava amb altres nens al riu, descalça i amb les cuixes esgarrinxades i sempre brutes. El magnetisme que desprèn fa que la Francesca vulgui fer-se amiga seva per sobre de tot, fins i tot de les males llengües que l'envolten i consideren que està maleïda. Al poble, li diuen la Malnada.
Aquesta novel·la, ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l'amistat, denuncia l'opressió i reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència. Crua i directa, mostra la força de dues noies que no es volen sotmetre a l'abús de poder dels homes cap a les dones ni a cap mena de tirania.